Pregó 2015

PREGÓ DE LES FESTES DE SANTA PRAXÈDIS-2015

Senyor batlle, regidors, petrers i petreres, amics i amigues.


Un any més ha arribat l´hora de fer un parèntesi amb les nostres tasques quotidianes, oblidant una estona els problemes que tenim i gaudir de les festes amb il·lusió i alegria perquè siguin els millors moments del estiu. Han arribat  les nostres festes patronals, les festes de Petra, les festes de santa Pràxedis. Deixau-me, en primer lloc,  que faci una referència a aquesta santa.  Segons una narració llegendària va viure durant el temps dels apòstols  i es va distingir per protegir els cristians perseguits per l´emperador romà i en el cas de que fossin martiritzats, recollia la seva sang amb una esponja o amb un drap i els enterrava en el cementiri de Priscil.la. Afligida pel sofriment dels cristians, demanà a Déu morir, i aquesta gràcia li fou concedida un 21 de juliol no se sap de quin any. Pareix cert que va existir realment una santa amb aquest nom, les relíquies de la qual varen ésser traslladades pel papa Pasqual I de les catacumbes a la basílica de santa Pràxedis de Roma l´any 817. Per altre part, la tradició diu que, a l´any 1341, el rei Felip IV de França va donar les relíquies de la santa al rei Jaume III de Mallorca que les va dur i manà que es dipositessin a la capella de santa Aina del Palau de l´Almudaina a on encara hi son. És dubtós que les relíquies de Roma i les del Palau de l´Almudaina siguin de la mateixa persona. Pot ser que hi hagués dues santes amb el mateix nom o que unes relíquies no siguin autèntiques. En qualsevol cas el culte a santa Pràxedis es va estendre per tota Mallorca. Era l´únic cos sant que hi ha havia a l´illa en aquella època.  Des de l´any 1650 és la patrona de Petra però ja abans, a l´any 1459, consta que existia una confraria a Petra amb el nom de la santa que ajudava als malalts i als pobres.

Quan em varen donar la notícia de que volien que fes aquest pregó em vaig sentir molt satisfet i orgullós de que haguessin pensat amb mi. I jo, sense dubtar-ho, vaig dir que sí tot d´una. Considero que poder fer aquest pregó es per mi un regal que m´ha fet molt content perquè Petra es el meu poble i l´estim. És on hi ha les meves arrels, la meva família, molts d´amics i on hi tinc el record de persones que jo estimava molt, que ens han deixat. També hi ha moltes de les meves coses. Venc sempre que puc. Crec que he tingut molta de sort, crec que tots hem tingut molta de sort de ésser petrers.  De sobte, això, en va dur a  pensar amb records de la meva infantesa. Amb la meva familia, amb l´escola, amb els companys de classe i els mestres, primer, sor Paula i, llavors, Bartomeu Gil que fa poc temps que va morir i li vull dedicar un emotiu record; Juan Moragues, “es mestre Morey”, i Miquel Ramis que va ser un estudiós del pare Serra i ensenyava als nins cançons de la Mare de Dèu de Bonany i del pare Serra, unes del pare Francesc Torrens i altres que ell mateix havia escrit. Encara en record una del pare Serra que deia:

Humil Petra vila honrada,
eixampla  el teu cor maternal
per ser mare del qui tant val
terra i cel tan saludada
tu digna d´ell t´has mostrada
alçant ara com te cal
sobre modest pedestal
la seva imatge sagrada.

Eren els anys seixanta del segle vint. El temps ha passat i tot ha canviat, començava la TV en blanc i negre unes hores cada dia i no hi havia ordinadors, ni videoconsoles  ni res semblant. Els nins jugàvem al carrer o a fora vila amb les bolles, baldufes o a pistoleros  i amb les pepes, les nines. No he dit, ni vull dir, que aquell temps fos millor perquè crec que un poble sempre ha de mirar cap al futur no cap al passat. Però, també, es molt important sabre qui som i això, només, ho sabem coneixent  el passat, coneixent  la nostra història. Vaig recordar les xeremies i el dimoni. Tots els al·lots estàvem nerviosos pendents de que sortís. Vull tenir un record per en Marc i en Pep que durant molts d´anys varen fer de dimonis. La seva bona disposició va entretenir molt als nins d´aquest poble.

Enguany és un any molt important per Petra, independentment de les creences religioses que se puguin tenir, perquè el proper mes de setembre  el papa nomenarà sant al pare Serra als Estats Units. És important perquè a un fill de aquest poble li reconeguin aquesta dignitat i perquè els noms del pare Serra i de Petra donaran la volta al món catòlic. És sens dubte el petrer més universal. Si aquí el valorem, als Estats Units i a Mèxic el valoren molt més amb independència de que surtin veus discrepants. La seva estàtua representa l´estat de Califòrnia al Capitoli  de Washington.  És l´únic estranger que té l´estàtua  en representació d´un estat nord-americà. Moltes de les ciutats importants de Califòrnia duen noms relacionats amb el nostre Convent de San Bernardí com, per exemple,  Los Angeles o San Francisco. Hi ha una anècdota que te gràcia. Com sabeu, el pare Serra va morir a Carmel a on està enterrat. L´actor i director de cinema, Clint Eastwood, durant uns anys va ésser el batlle i encara hi viu. Un dia li parlaven de les Illes Balears i no va sabre on eren. Per explicar-li, li varen dir que eren les illes on estava Petra i tot d´una va sabre on estaven situades.

Hi ha molts d´altres petrers que han tingut i tenen importància. I per jo té importància aquella persona que fa qualsevol feina amb responsabilitat i s´esforça per aprender-la a fer i per fer-la ben feta. A Petra hi ha hagut i hi ha molts bons professionals. Aquests son importants. No les puc anomenar a tots per que em podria oblidar de qualcú i no ho vull.

Permeteu-me ara que parli de dos personatges petrers que tenen molta importància i son poc coneguts.

En primer lloc, vos vull parlar d´en Guillem Moragues Rullán que va nàixer a Petra  l´any 1771. Va ésser magistrat de l´Audiencia de Palma, soci de la Societat Econòmica de Amics del País de Mallorca i polític de tendència liberal moderada. Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis per la Junta Superior d´Observació i Defensa de Palma de Mallorca. Formà part del Tribunal de les Corts i va ésser membre de la Comissió de Justícia i de la Comissió de l´examen de la Memòria de l´encarregat del Ministeri d´Hisenda d´Índies. Va signar la Constitució de 1812. Aquesta Constitució es pot considerar la primera pròpiament espanyola i es va publicar el dia 19 de març de 1812, el dia de sant Josep, per això es coneguda amb el nom de La Pepa. Per primera vegada un text legal establí que la sobirania resideix en la nació i pertany a ella exclusivament el dret d´establir les seves lleis fonamentals. Abans d´aquest text, el poder el tenia el rei per gràcia divina.

Després va ésser nomenat diputat de les Corts per segona vegada. Durant el trienni liberal va seguí com a magistrat de l´Audiència i durant la regència de Maria Cristina va ésser nomenat sotsdelegat del Ministeri de Foment i, després, governador civil de les Illes Balears.  Finalment, va exercir com a magistrat a l´Audiència de Barcelona on va morir l´any 1836.

En segon lloc, de nin havia sentit xerrar d´un altre petrer, Antoni Bauçà Fullana, que aquí era conegut pel mal nom d´En jardí de ses creus per les condecoracions que duia al ratat uniforme de tinent honorari que es posava els dies de festa. Va morir quan  jo tenia dos anys. L´any 2010 vaig a anar a Manila a donar unes conferències a jutges i fiscals filipins amb un programa de l´Unió Europea per a la defensa dels drets humans. Era l´únic espanyol que hi havia. Molta de gent d´allà en va parlar dels herois de Baler, una població costera filipina, d´uns dos mil habitants, fundada pels franciscans espanyols. Parlant amb el fiscal general de la República de Filipines, Claro Arellano, li vaig dir que era de Petra i que un dels soldats de Baler era paisà meu. Tot d´una va dir Antoni Bauçà Fullana. Quan em va dir el nom complet vaig quedar de pedra. Ho sabia be. Me vaig adonar que estàvem parlant d´un heroi de Filipines.

Antoni Bauçà era un jornaler que va néixer a Petra l´any 1877. No va tenir les dues mil pessetes per lliurar-se de ésser soldat i va haver d´anar a la guerra de Filipines. Era l´únic mallorqui. Així va començar la seva peripècia. Es va trobà assetjat durant 11 mesos juntament amb uns cinquanta soldats espanyols per cents de soldats tagalos dintre de l´església del poble i varen passar de tot (fam, set, brutícia, ferides de guerra, malalties). La guerra havia acabat i ells continuaren defensant la seva posició per que no ho sabien. En varen sobreviure 33 (els altres moriren o varen desertar) i varen pactar que, per capitular, els atacants s´havien de comprometre a deixar-los tornar a Espanya i no fer-los  presoners. Amb aquestes condicions es varen rendir. Era el dia 30 de juny de 1899 quan el president de la República de Filipines, Emilio Aguinaldo, va sabre l´heroïcitat  d´aquests soldats, va dictar un decret declarant-los amics del poble filipí, els deixaren sortir i els varen acomiadar amb honors militars.  Avui encara cada any, el dia 30 de juny, Baler s´engalana amb flors i es fa un homenatge als herois espanyols que presideix el propi president de la República. Aquest homenatge anual es fa perquè es va aprovar una proposta del senador filipi Edgardo Angara, descendent d´un dels oficials tagalos que assetjaren als soldats espanyols a Baler.

Antoni Bauçà va tornar a Petra i va malviure amb una pensió anual de sis pessetes que li pagava l´Estat. Mes tard, el regim de Franco el va ascendir a tinent honorari i va rebre una pensió un poc millor.

Durant el franquisme, i per fer-se´n autopropaganda, es va rodar la pel·lícula Los últimos de Filipinas que tenia com argument aquella gesta i que va dirigir Antonio Román. Nani Fernàndez va cantar la cançó Yo te diré que es va fer molt famosa.  Va ésser l´any 1945 quan es va estrenar la pel·lícula i varen convidar a Antoni Bauçà a veure-la. Va comentar que no hi havia res semblant a la realitat, no coneixia ningú i que no hi havia cap dona que els cantés els vespres.  Suposo que la pel·lícula no li va agradar molt.

Això es part de la nostra història. Tots hem de conèixer aquests personatges i els hem de donar el reconeixement que es mereixen. Només així un poble es fa gran i Petra es un gran poble i el màxim valor que té es la gent. Som tots nosaltres.

Li varen demanar a Winston Churchill, que era un gran orador, quin era el secret per fer un bon discurs i ell va contestar que, entre la primera i la darrera paraula, hi hagués el menys temps possible. Seguint aquest consell vull acabar el pregó. Però abans permeteu-me que faci una reflexió personal en veu alta.

Fa trenta anys que som fiscal i tretze que dirigeixo la fiscalia. Són molts el veïns de Petra que han vengut a contar-me els seus problemes. Sempre els he escoltat i els escoltaré perquè per mi ha estat i és una gran satisfacció poder-vos servir. Ajudar a una persona es molt satisfactori i més ho és si és del teu poble.

Estic molt satisfet de la meva trajectòria professional perquè crec que he complit i compleixo les funcions que legalment tinc encomanades per servir als ciutadans. He viscut moltes experiències, unes molt bones i altres no tant. Però el dia a dia de la meva tasca no és, precisament, un camí de roses i Petra constantment em regala tres coses molt importants: afecte, tranquil·litat i pau. Això, per mi, no te preu  i sempre estaré en deute amb vosaltres.

Per acabar, vull recordar al meu padrí Martí que me va encaminar a estudiar dret i a preparar les oposicions a fiscal, a la meva família i amics, que son fonamentals, pel suport que m´han donat i em donen en tot moment. Sempre han estat i estan al meu costat. Moltes gràcies.

Amics i amigues, els músics i les festes ens esperen.
Crideu amb jo: Visca santa Praxèdis!, visca Petra!.
Bones festes i molts d´anys.  

Petra, 10 de juliol de 2015. Bartomeu Barceló Oliver