Pregó 2018

PREGÓ DE LES FESTES DE SANTA PRAXÈDIS-2018

Senyor batle, senyor rector, regidores i regidors, petreres i petrers, benvolguts tots els presents.

En primer lloc voldria donar les gràcies, al batle, per convidar-me a ser el pregoner i tenir l’honor d’obrir les festes de Santa Praxedis 2018 en aquest magnífic temple on fou batiat el petrer més universal, Sant Juníper Serra.

Esper que aquest anunci, que dona inici a les festes, sigui per enlairar els ànims, donar alegria i assossec a la vida pròpia de cada un en aquests dies festius i que tingui continuïtat la resta de l´any.

Començaré amb una glosa que me va ensenyar mon pare, una glosa del tio Macià Rosselló, el tio LLucio, i que mon pare, emprava quant havia de fer una feina compromesa, i diu així:

“Llicència demanaré
a Deu totpoderós,
perquè en surti hermós
el treball que vaig a fer”.

La meva pretensió no va més enllà de mostrar els canvis que s’han donat dins la pagesia, així com també parlar-vos sobre l’evolució del sistema educatiu de fa 60 anys fins els nostres dies i el futur que ens espera. Per acabar faré un recorregut al llarg dels segles de la veneració a la nostra patrona.

Aquestes paraules que vos diré no seran el reflex del meu destí, si no, el de tota la meva generació.

Les festes patronals, coincideixen amb el final de l’activitat principal del poble. Dins la pagesia coincidia en haver acabat de batre. Era el moment de relaxar-se i passar uns parell de dies de descans, abans d’abordar la collita d’ametlles, garroves i figues, per després passar a llaurar les terres i preparar-les de nou per a començar un nou cicle.

A dia d’avui tot ha canviat molt, hem passat d’esser un poble pagès a un poble amb indústries, tallers diversos, bodegues, restaurants, cafeteries i activitats relacionades amb el turisme, sobre tot en cases de lloguer per a vacances. Activitats que reporten un benestar econòmic ja que generen treball.

Un altre grup nombrós de persones surt del poble, a diari, per dedicar-se a altres activitats de caràcter més industrial o professional, així con els serveis i el turisme general.
De pagesos que puguin viure directament del seu quefer en queden poquíssims.

Sols fa uns 50 anys, es podien veure pels camins molts de carros, persones a peu que anaven a conrear la terra, a fer les tasques pròpies de cada temporada al camp.
Poc després va ser l’època en què començaren a introduir-se els tractors i les"cosetxadores". Va ser una espècie de revolució agrícola, una revolució que no va ésser com la revolució industrial, que va millorar el benestar dels obrers, en millors sous i menys hores de feina.

Pel que fa referència a l’agricultura, la situació ha anat empitjorant molt. Comentaré una sola evidència: el blat fa quaranta anys es pagava a trenta pessetes, que al canvi són divuit cèntims d’euro. Avui el blat val el mateix i el cost del gasoil de les màquines és d’unes vint vegades més.

Fa un moment vos deia que hi moltes persones que surten de Petra a realitzar la seva activitat professional, i avui tenc present un col·lectiu especial i molt nombrós de persones que es dediquen a l’educació. Dic molt nombrós perquè som un poble exportador “d’ensenyants”.

L’educació és una professió molt engrescadora i agraïda a pesar de les dificultats, que hi ha. Aporta una gran satisfacció ensenyar, donar camí, obrir nous horitzons i, el gran repte, avui, és ensenyar als alumnes a aprendre a aprendre.

Aquests dies preparant el Pregó, m’han vingut records, anècdotes i episodis de la meva infantesa.

En tenc un de molt present, que he recordat de ma mare, quan m’ensenyava, i em feia aprendre de memòria, el pare nostre, l’ ave Maria, i totes les oracions. Sense ser-ho, va ésser, la meva primera mestra.

Els nins i nines de Petra, la majoria, iniciaven el període escolar a ca les monges franciscanes, on aprenien les primeres lletres i a llegir. Desprès hi havia l’opció d’anar a les escoles “d’allà baix”, els nins, i a ca ses mestres les nines per tenir el certificat d'estudis o a ca Don Joan March, els que volien fer Batxiller.

En aquells moments, els centres de referència de secundària eren La Salle de Manacor, Sant Francesc a Inca, La Porciúncula, es Blavets de Lluc, El Seminari, L’Escola Industrial de Felanitx i Manacor pels nins i les nines anaven a La Puresa de Manacor, d’Inca o de Palma, si estaven internes. El que suposava una despesa econòmica important per a moltes famílies. Cal destacar que els nins i nines anàvem a escoles diferenciades.

Vos he contat això perquè, es bo mirar d’on venim i on som, per valorar les coses. Avui les escoles estan ben dotades i amb accés per tothom, fins als 16 anys com a mínim, amb molt poc cost per les famílies.

Això és una mostra que des de la meva infància fins a avui, el sistema educatiu, ha canviat molt i per bé.

I el que canviarà..., perquè ara, sols comença una nova era tecnològica on la majoria de centres van incorporant eines digitals, però la revolució és molt més ample.

No hem d’oblidar els grans recursos dels educadors i no només per ensenyar, si no que també, han de treballar amb recursos i habilitats per innovar i en destreses per inspirar, motivar i ensenyar, als alumnes a resoldre problemes i situacions per ells mateixos.

Vivim en una època en què les noves tecnologies s’introdueixen dins el món educatiu amenaçant, a vegades, la gran tasca dels mestres.

Vos vull dir que podem estar ben tranquils, encara que hi ha gent que troba que amb un ordinador connectat a Internet, els infants poden aprendre. I és cert que, els ajuda, però ara per ara el mestre és insubstituïble. Els hem d’ensenyar el camí de la vida i com he dit abans, ensenyar-los a aprendre a aprendre i vos ho he repetit perquè és molt important pels alumnes d’avui, les futures generacions.

Perquè la majoria d’ells hauran de canviar de feina, bastantes vegades i si no canvien, els canviarà la feina que fan, i s’hauran d’adaptar si en volen seguir fent.
Els “Gurus” d’avui, els que preveuen el futur, pronostiquen un gran canvi d’oficis. Molts d’ells encara no s’han inventat, sobre tot, els relacionats en tecnologia i sanitat. Avui, ja és possible que un metge operi a milers de quilòmetres d’on es troba. A més de la tecnologia i la sanitat, l’economia verda i tot el relacionat amb el medi ambient, sofriran molts de canvis.

En altres casos, s’ajuntaran dues professions, com per exemple "Agroxef", que és la suma de cuiner i pagès ecològic, sense oblidar les tradicionals, com són la cura dels majors, que anirà a més, a causa de l’envelliment de la població.

Segur que tots pensau que ens hauríem de replantejar quines habilitats necessitaran els joves i procurar que ho aprenguin i ho fèim, però no és suficient. Tal com vos comentava, hi ha professions que encara no existeixen, i altres que no es sap com canviaran, per això hem de preparar les generacions per adaptar-se a les noves situacions.

Estareu d’acord que l’educació és la base per a la prosperitat i la bona convivència de la societat. Per això, hi hem de dedicar tots es esforços possibles humans i econòmics.

Jo diria que els esforços humans, les professores i professors són molt bons, però insuficients, tal vegada, sobre tot per la gran diversitat d’alumnat que tenim, però els recursos econòmics no són suficients. Estam per sota de la mitjana europea.

I el cert, és que invertir amb educació és costós, però no fer-ho surt més car i els beneficis de l’ensenyament són més grans que la inversió que suposa.

En Educació Infantil i Primària, no hi ha problemes, funciona bé i el Batxillerat també.
Els problemes solen ser a l’ESO (12-16 anys). Pot ser, per l’edat dels alumnes, o pel canvi de cicle a una edat massa primerenca o perquè no hem encertat els continguts i la distribució curricular. No ho sé, però la realitat és que, és l’etapa on hi ha més.

També la Formació Professional necessita una reforma profunda. Manca que els alumnes quan acabin, sàpiguen fer feina del que han estudiat. En algunes branques és així, entre elles la branca administrativa, però en altres no. I això que tenim manca de professionals qualificats, de tècnics en nàutica; un exemple, cada dilluns venen una gran quantitat de persones, de països europeus a fer feina de tècnic a ses drassanes de Mallorca, són una mà d’obra qualificada, que nosaltres no tenim i que crec que n’haurien de prendre bona nota.

No sols manca gent al món de la nàutica, si no també en molts altres camps; serveis en general, en hostaleria, en geriatria i altres, fet que es podria solucionar si s’implantassin estudis de Formació Professional amb més sortides i sobre tot la Formació Professional Ocupacional, alternar un o dos dies a l’escola i tres o quatre a l’empresa. És un model seguit per molts de països, com per exemple Alemanya i Àustria, sistemes educatius que conec en aquest sector.

Alguns comenten: “però nosaltres no tenim la indústria d’aquets països ?”. Certament no tenim la d’aquets països, però en tenim d’altres, com és la del turisme, que en som una potència mundial.

Per ésser competents també hem de millorar en l’aprenentatge de llengües estrangeres,per tant, cal potenciar l´estudi d´ idiomes.
I per això és necessari invertir en dotació de professorat especialista. És aquí per mi, on també manca més inversió.

Comentar-vos també que les lleis educatives són molt efímeres, ja que es canvien abans de saber si funcionen o no, i solen coincidir amb els canvis de govern.

Pocs països canvien tant ràpid les lleis educatives i, si miram Anglaterra, per exemple, veiem que l’educació fins fa molt poc ha estat subjecte al Consell de la Reina, i així no estava a mercè des canvis polítics.

Per resoldre aquest problema a Espanya duim molts d’anys intentant fer un pacte educatiu, fet que fins ara no ha estat possible.
He de dir que jo sempre he estat molt escèptic amb aquest tema, sobre tot després d’una reunió, ja fa vint-i-quatre anys, amb qui era ministre d’Educació, el senyor Javier Pérez Rubalcaba que ens deia: “no hi haurà pacte educatiu, perquè tots els partits polítics volen posar el seu segell a través de l’escola”.

Seria bo pel món educatiu tenir una estabilitat legislativa, i no anar de banda a banda segons qui governa. Esperem que s’arribi a un acord prest.

Després de fer un breu recorregut per la pagesia i per el món educatiu, voldria finalitzar recordant sa vida i els valors de la nostra patrona, Santa Praxedis, persona molt activa i emprenedora. Es va caracteritzar per ajudar els més necessitats i a protegir els cristians de la seva època. Va ésser la representat de la dedicació i de la caritat cap els altres.

Va emprar els seus béns per ajudar als cristians, i per aquesta ajuda, va ésser perseguida i martiritzada.

Santa Praxedis va néixer a Roma a principis de la nostra era. Va ésser una santa molt venerada a Mallorca des de que les seves restes, després d’un llarg periple, reposen a la capella de Santa Aina, al Palau de l'Almudaina de Palma.

L´any 1401 el governador reial Roger de Montcada, va establir que dia 21 de juliol seria festa a Mallorca pels miracles que havia fet en temps d’epidèmies i tempestes.

Va esser així fins a l’any 1642 que pel decret del papa Urbà VIII, el Bisbe Fra Joan de Santander la va suprimir. Foren dos-cents quaranta-un anys de forta veneració a qui avui és la nostra patrona. A partir d’aquest any varen a anar a menys les celebracions i la devoció cap a ella a Mallorca.

Però un any després, el 1643, i per un edicte del mateix Papa Urbà VIII que manava que sols es podia celebrar la festa d’un sol patró a cada poble i ens havíem de decidir per un, va ser quan va passar a ésser la patrona de Petra, com ara vos explicaré.

A Petra ja es celebrava la festa del patró titular de la parròquia, Sant Pere, que el poble li tenia especial devoció i veneració. També Sant Sebastià i Santa Praxedis que eren els dos sants que ens protegiren de nombroses epidèmies.

Per això es reuniren els jurats, per complir el mandat del Papa i triar un sant protector per poble i davant aquests dos sants. N’hi havia que s’inclinaven per un d’ells i altres per l’altre. Els jurats no volgueren decidir. Això era massa compromès i per això feren un sorteig i la sortada va esser Santa Praxedis. I així ja fa tres-cents setanta-cinc anys que la veneram com a Patrona.

D’aquí sorgeixen els goigs de mossen Miquel Bonnín Forteza que va fer en motiu d’aquest sorteig amb els quals acabaré aquest pregó.

"Entre Vós i Sebastià,
Forçat el jurat a triar,
Per sort advocada us pregona
A Vós acudim els petrers,
fent un sol cor rics i feiners,
Santa Praxedis gran Patrona”.

Gràcies per la vostra presència, esper que aquestes paraules vos hagin ajudat a conèixer millor el nostre poble i vos hagin evocat bons records.

Bona nit, bones festes i molts d’anys.

Petra a 6 de Juliol de 2018